Laura

Protagonista de Laura a la ciutat dels sants (1931), de Miquel Llor.

Noia jove, d’extracció humil i òrfena, nascuda el 1902. No és excepcional ni pel seu físic ni per la seva intel·ligència. El seu caràcter és voluble i contradictori. De formació escolar anàrquica, influïda pel seu pare, d’aquí el seu plaer per llegir i escoltar música. Ella s’ha creat un món ideal, al qual aspira, i que es concreta a esdevenir l’objecte d’un amor pur i elevat, com ja indica el seu nom, de clara referència petrarquiana. L’objectiu principal de la seva vida és el matrimoni com a sortida de la realitat grisa que l’envolta. Laura pensa que la felicitat és una fita humana ben legítima i que el plaer refinat no és cap pecat. Aquesta actitud precipita sobre ella, per part de Teresa i Comarquinal, la ira, l’enveja i la venjança sobre cada acte dirigit pel seu impuls vital i modern. Ella sent un sentiment d’inferioritat i por davant la realitat que és contrarestat per la recerca de la seguretat i la felicitat a través del casament. El personatge evoluciona des d’aquest pragmatisme en els seus criteris a un divorci total amb la realitat que l’envolta, fins que es converteix en un ésser desvalgut i repudiat. El gust per la velocitat i el risc entronca amb el desig de volar i enlairar-se, metàfora de la voluntat de deslliurar-se de l’ofec de Comarquinal. Les seves relacions sexuals amb Tomàs prenen ressons del mite de la bella i la bèstia i les viu com una humiliació. Laura s’enganya i darrere de l’expressió del seu amor sublim que creu sentir vers Tomàs s’amaguen els interessos d’una dona afalagada per les circumstàncies econòmiques. La il·lusió per l’espera de l’infant es transforma en una nova forma d’aïllament, però la mort prematura del fill representa un paper decisiu, ja que impossibilita tota reconciliació amb el seu entorn i mostra el pensament fatalista de Llor sobre la concepció de l’univers i de Déu. El pecat de Laura és haver volgut sortir de la mediocritat que el destí li deparava. Només mossèn Joan Ser-ra, que encarna la sublimació de la frustració a través de l’art, és capaç d’entendre-la i de donar-li suport.