Forma part del grup d’artistes de circ que arriben al poble indeterminat on s’emmarca l’acció de l’obra, els quals personifiquen la poesia i la llibertat en contrast amb l’ensopiment immobilista dels habitants del poble, personificadors de la prosa. Zaira és una joveneta de divuit anys que viatja amb els artistes i que és descrita a la presentació inicial com una ballarina o cantant de tipus exòtic, «símbol de la poesia que passa». Té, doncs, ingredients d’exotisme i delicadesa (subratllada pel contrast amb la brutalitat de Cop-de-Puny), usuals en la caracterització de certs personatges femenins de la literatura de factura simbolista, i porta una càrrega simbòlica explícita. La tarda que resten al poble Zaira coneix Joanet —fill de l’alcalde de la vila i promès de l’Agneta—, l’únic que es planteja la possibilitat d’escapar de la monotonia del poble, i entre ells sorgeix un sentiment d’especial simpatia. La conversa que mantenen revela que Zaira, tot i ser un personatge simbòlic, presenta una certa complexitat psicològica que li treu monolitisme, ja que, com Joanet, es mostra insatisfeta amb la vida que porta. Si Joanet voldria conèixer què es viure en llibertat i fugir del tedi, Zaira diu que voldria una vida tranquil·la al costat d’un home honrat. Zaira, a més de ser el símbol de la poesia i la personificació de l’ideal de Joanet, és també el personatge que dona un dels tocs decadentistes de l’obra amb la cançó que interpre-ta per als vilatans a l’escena VIII. Aquesta cançó conté motius decadentistes, com la flor que s’esfulla, i sintetitza el sentit de l’artista dins la societat, al qual presenta com l’ésser que no pot defugir la seva condició i que se sacrifica per redimir els altres del mal de la prosa i portar-los la poesia, sacrifici a canvi del qual rep només incomprensió i ingratitud.