Desenvolupament enciclopèdic
L’obra, ben dintre de les tensions pròpies del modernisme, és una paràbola del fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la realitat. Casellas reflexiona a l’entorn del conflicte nascut de la relació entre l’individu, en aquest cas representat per↑mossèn Llàtzer, i l’entorn social i natural, que aquí és el de Montmany. El poblet on el protagonista ha anat a parar és presentat com un indret oposat a la civilització i a l’espiritualitat que representa l’Església. I on, per tant, tot intent de regenerar aquesta societat és immediatament frustrat. Mossèn Llàtzer somnia reconvertir el caràcter materialista i gasiu dels camperols, que actuen com una massa compacta i despersonalitzada. Per això fa una crida perquè l’ajudin a reconstruir l’església, mig derrocada. Com que no és escoltat, ha de fer tot sol l’esforç per sortir-se’n. Quan comença a imposar la seva autoritat sobre el poble, apareix la Roda-soques, una prostituta que s’instal·la a l’ermita i a l’hostal de Puiggraciós. Aquest personatge encarna la resistència dels camperols a la voluntat espiritualitzadora i idealista del capellà. En ella, Casellas aboca els tòpics decadentistes de la dona perversa i diabòlica, que s’oposa a l’àmbit del sagrat. Així doncs, la novel·la, que va carregant-se d’elements simbòlics, avança atenent una visió bipolar de la realitat, de manera que l’ideal d’humanització amb què és imbuït el clergue sempre acaba topant amb l’instint primitiu dels feligresos, que ja des del primer capítol és representat per l’Aleix de les Tòfones. L’obra es clou amb una escena en què mossèn Llàtzer, en un estat catalèptic que li impedeix el moviment, però amb plena consciència, és pres per mort i ha de presenciar com els parroquians l’abandonen, abans de ser enterrat, guiats per les pulsions que els mouen cap a la bagassa. Així doncs, l’ésser conscient i lúcid —l’artista, per tant— veu frustrada tota possibilitat d’acció que vagi més enllà de la consciència o de la voluntat. Malgrat tot, continua existint condemnat a l’angoixa i a la solitud, un dels temes bàsics de la novel·la modernista. Tot plegat esdevé l’al·legoria d’un dels motius principals que impulsen el modernisme: la tensió del tombant de segle entre l’intel·lectual i la seva societat. Pel que fa als recursos narratius, Casellas inaugura l’anomenat estil mascle, que consisteix a elaborar un llenguatge creatiu, que incorpora elements de base rural i querespon a la voluntat de suggestió des d’una base realista. La novel·la té el seu origen en una sèrie de narracions que l’autor havia publicat entre el 1899 i el 1901 a La Veu de Catalunya i que eren ambientades al Montmany, que Casellas coneixia d’ençà de la seva infantesa. A mesura que un dels protagonistes, mossèn Llàtzer, anava adquirint major relleu i profunditat subjectiva, començà a funcionar-li com a eix de cohesió del que acabà essent un discurs novel·lístic que no amaga, però, aquest origen fragmentat. El 1901 aparegué, ja en volum, amb els capítols reestructurats per donar major unitat a l’obra, i amb el llenguatge totalment revisat.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Albesa, C. (1981)
- Castellanos, J. (1983), vol. 2, p. 238-277
- Castellanos, J. (19862), vol. 8, p. 485-500
- Castellanos, J. (1993), p. 5-42
- Marfany, J.Ll. (19751), p. 189-210
- Serrahima, M. (1972), p. 123-144
- Yates, A. (1975), p. 81-103.