Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola. Fou col·laborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes. També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña (1930) i un estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió: El geni dramàtic d’Àngel Guimerà (1924), reeditat amb variants el 1931. També publicà altres monografies de temàtica històrica.