Desenvolupament enciclopèdic
És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar↑La muntanya d’ametistes, el que havia de dedicar a la psicologia humana. La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint. Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts: “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic i unes quantes composicions finals que queden totalment al marge del caràcter unitari del llibre; “D’homes”, amb la caracterització satírica del gènere masculí; i “De dones”, amb el corresponent paral·lelisme femení. Un quart apartat, titulat “Diàlegs clericals” i dedicat al «tercer sexe», havia de completar el conjunt, però al darrer moment —ja amb el volum en premsa— l’autor decidí prescindir-ne, segurament per prejudicis morals, però també aconsellat per Josep Carner. Només una categoria vagament humana quedà fora d’aquesta caracterització per gèneres: són aquells sobre els quals “No hi ha res a dir”, títol d’un càustic poema adreçat a l’estament militar, aquell del qual, en plena dictadura de Primo de Rivera, certament no podia dir-se res. El poema passà la censura perquè la intel·ligència del censor de torn no estava a l’alçada de les circumstàncies. El to del conjunt és producte del distanciament artificiós i il·lustra molt bé el caràcter irònic i satíric del noucentisme, a la qual cosa contri-bueixen les il·lustracions de Xavier Nogués. El llibre, tot i quedar desvinculat dels corrents poètics més característics del moment, influí poderosament en la formació durant els anys trenta de poetes com Pere Quart. Les edicions posteriors mantingueren l’estructura en tres parts. Els “Diàlegs clericals” foren afegits finalment a l’edició del 1983 de l’Obra poètica completa, després que Antoni Comas els recuperés en una antologia del 1979.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bou, E. (19852), p. 198-227
- Comas, A. (19681), p. 205-222
- Garriga, C. (2003), p. 219-233
- Manent, A. (19732), p. 49-56
- Montoliu, M. de (1973), p. 215-218.