Ha estat vicepresident de l’AVL. Té una àmplia bibliografia amb llibres de text i materials per a l’ensenyament de la llengua.
Es donà a conèixer com a poeta amb Innocents de pagana decadència (1978) i Crònica carnal (1980, premi Jordi de Sant Jordi). El 1982 publicà la narració infantil El pardalet sabut i el rei descregut (premi Tirant lo Blanc), i, un any més tard El pianista de jazz (premi Malvarrosa de contes). L’any 1986 aparegué el poemari Quadern de bitàcola, i, posteriorment, els volums de narrativa breu Ball de màscares (1992) i Vuit contes i mig (1993). Amb la novel·la Els secrets de Meissen (1994, premi València de literatura-narrativa) i El tatuatge dels apàtrides (1997, premi Ciutat d’Alzira de 1996) construeix dues novel·les històriques ambientades al final dels segles XVIII i XIX, respectivament. El 1997 també publicà el poemari La rosa dels vents. L’any 2000 guanyà el premi Ciutat de València - Eduard Escalante de teatre amb l’obra Zona de lliure trànsit. Ha publicat estudis sobre la novel·la i la poesia valenciana del segle XX i una antologia de referència: Bengales en la fosca, antologia de la poesia valenciana del segle XX (1997).