Enric Gallén i Miret

(Barcelona, 1951)

Historiador de teatre i crític.

Catedràtic de literatura catalana, ha estat professor de la Universitat de Barcelona i és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.

Especialista en teatre català modern i contemporani, és autor d’El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista (1939-1954), coautor de La Generalitat republicana i el teatre (1931-1939) (1982), i coeditor de L’art de traduir (2000). Col·laborà en la Història de la literatura catalana, de Riquer, Comas i Molas, i en la Història del teatre, de V. Pandolfi. Ha coordinat l’edició de Romea, 125 anys (1989), Josep Maria de Sagarra, home de teatre (1994) i Guimerà, 1845-1995 (1995). Ha tingut cura de l’edició de Sis peces de teatre breu (1993), Memòries teatrals, de Narcís Oller (2001), i, amb Miquel M. Gibert, Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text (2001), entre d’altres.

Com a crític de teatre, ha col·laborat a Diari de Barcelona, Escena, El País i El Periódico. Ha estat membre del jurat dels premis nacionals de cultura (1997-2003) i ha format part del Consell d’Assessorament Artístic i del Consell de Publicacions del Teatre Nacional de Catalunya (1998-2005).