i Miquel M. Gibert i Pujol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Miquel M. Gibert i Pujol

Literatura catalana
literatura lit
Dramaturg, crític i historiador de teatre.
la Granadella, Garrigues, 1956

Doctor en filologia catalana i professor de literatura a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Com a autor de teatre, ha publicat El sol dels crisantems (1982, premi Joan Santamaria 1980), El vi més ardent (1984), El somriure de marbre (1988), Fedra o la inclemència del temps (1993), Com un mirall entelat (1996) i Memòria del Natzarè (1997). Entre els seus estudis destaquen Manuel de Cabanyes (1981) i El teatre de Joan Oliver (1998), a més de nombrosos articles sobre història del teatre català. Amb Ramon Bacardit, ha tingut cura del volum El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Segle XIX (2003). També ha tingut cura de l’edició d’obres de J.M. de Sagarra, J. Oliver, M. Angelón i R. Comamala. Com a crític, ha col·laborat a l’Avui i “El Periódico de Catalunya”. Ha publicat la novel·la La victòria de la creu (2006, premi Joan Crexells 2007), on recrea històries del passat de la seva terra natal. El 2001 aconseguí el premi Narcís Oller per La desgràcia de pecar.

Col·laboració: 
FFB

Llegir més...