Desenvolupament enciclopèdic
Un jove mallorquí analitza la seva crisi de consciència burgesa a través de l’escriptura esparsa de proses i poemes que mostren la repressió, el desig de llibertat i la descoberta de l’amor i el plaer. El noi lluita des de les seves contradiccions per eliminar els vells prejudicis i transformar la societat. La mateixa obra i la seva formalització es presenten com un acte de rebel·lia contra l’establert. El text actua com a revulsiu contra el catolicisme, l’opressió policial, la societat basada en la unitat familiar i el sentit pragmàtic de la riquesa. El jove descobreix la cultura que li ha estat menystinguda i es defensa amb el cos i l’intel·lecte d’una punitiva educació religiosa. Un narrador presentador obre una plagueta on l’adolescent de sal recull les seves emocions, pors i formació. La idea és que qui llegeixi avanci de manera dialèctica en el text per tal d’extreure’n les pròpies conclusions. Cheska, l’amiga que estudia art dramàtic, serà el receptacle de les seves temptatives literàries. La mare actua com a símbol de l’opressió: a través dels seus monòlegs, coneixem l’estupor que la lectura de les pàgines del fill provoquen en el seu món de valors convencionals. El pare representa el poder i l’autoritat, i, finalment, el grup universitari serveix a la pinzellada històrica per a crear el context. El presentador diu als lectors: «Vos he llançat aquest cos del jove feliç com una senyera de la imaginació i la realitat.» La idea de novel·la total domina el text. El lector participa en un paratext en què s’imita l’estil dels càstigs escolars, dels dogmes religiosos, de les oracions, o dels comunicats de premsa, barrejats amb el text de formació de l’adolescent. Els trets més destacables són: fragmentarisme i barreja de gèneres —el diari, a més del monòleg, la carta, el poema en prosa, el poema, el guió cinematogràfic, el guió de còmic o les sentències. La renovació formal com a violència domina en diversos plans: la citació és recurrent i reivindicativa; la tipografia s’usa amb finalitats de denúncia per destacar personatges o idees; la nota a peu de pàgina adquireix valor narratiu i teòric, la ficció dins la ficció adopta un caràcter eticorevolucionari de lectura brechtiana i el seu desenvolupament no lineal és funcional. Dibuixos, retallables, ratlles manuscrites, galerades, pàgines censurades provoquen la màxima consciència en el lector. Obra de denúncia, és una fita del textualisme narratiu dels anys setanta a Catalunya. Obtingué el premi Prudenci Bertrana l’any 1973.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Fernández, J.-A. (2000)
- Munné-Jordà, A. (1975)
- Seguí i Trobat, G. (2007), p. 351-380.