Retrat d’un assassí d’ocells

Novel·la d’Emili Teixidor, publicada l’any 1988.

Desenvolupament enciclopèdic

Per mitjà de les evocacions de Tori —el protagonista que, ja adult, torna al poble on va viure quan era infant a desenterrar simbòlicament i físicament els records—, l’autor narra els secrets i les pors d’un poble de la plana de Vic en els anys immediatament posteriors al final de la guerra civil de 1936-39. L’argument va descrivint el procés de recreació, per part del protagonista —que, alhora, és el narrador—, de la seva infantesa, dintre d’una petita col·lectivitat rural i d’uns fets luctuosos concrets que varen quedar gravats en el seu record amb la força d’un enigma no resolt. La història es va descabdellant a través de diverses línies argumentals, ja que també pot ser interpretada com una primera educació sentimental del protagonista davant del descobriment d’altres formes de sexualitat, com una crònica de la lluita per a mantenir el domini econòmic del poble per part dels hereus dels amos de la colònia en connivència amb els poders eclesiàstics o com el camí que el jove Tori recorre per construir la seva identitat, saber d’on ve i aclarir la seva relació —i sobretot la del seu pare— en la gènesi dels conflictes que varen dividir el poble entre vencedors i vençuts, entre traïdors i traïts. Narrada en clau mítica —les referències, tot just començar el llibre, a la Capsa de Pandora, i, més endavant, a Edip, no són gens casuals, com tampoc ho són el registre lingüístic, el tractament del paisatge i els noms dels personatges— i construïda de manera fragmentària, tal com funciona el flux de la memòria, l’autor explica una història en la qual ben poques coses són exactament com aparenten. Una història travessada per un tèrbol fil d’intriga i, sobretot, d’ambigüitats representades per la figura omnipresent dels ocells, símbols duals de llibertat quan solquen el cel, però també d’esclavitud quan romanen tancats en una gàbia. Retrat d’un assassí d’ocells ha estat traduïda al castellà amb el títol Caza menor.

Bibliografia
  1. Morreres i Boix, J.M. (1988)
  2. Ripoll, J.M. (1988)
  3. Tomasa, E. (1989).
Vegeu bibliografia