Amb estructura de diccionari, aplega alfabèticament una gran quantitat d’entrades, que recullen anotacions de dietari, observacions morals i poemes. Des del seu retir solitari a l’Eixample de Barcelona, Bauçà contempla estupefacte el formiguer humà de l’exterior, examina minuciosament els gestos i les conductes quotidianes del veïnat, que responen a lleis tribals i a l’obediència estulta de rols de casta.
Una obra desmesurada i delirant, que escapa a qualsevol control i defuig el tòpic, l’amabilitat social, alhora que es malfia de l’intel·lectualisme i de qualsevol subtilesa retòrica, i reïx pel seu català concís i net, que és producte d’un rigorós sentit de la realitat.
Amb sarcasme irat, inclement, l’autor reuneix màximes i aforismes carregats de sentit, sovint lúcids i furibunds, i premeditades arbitrarietats. Hi destaquen les aproximacions narratives al món que tot just està arribant: un futur estrany, descrit amb desbordant imaginació, on tot serà per fi força simple i evident i, en conseqüència, completament inintel·ligible, intemporal, immòbil i gris, serenament esmorteït. El canvi durà la humanitat a un punt zero, alegrement suïcida, i alliberarà l’home de la literatura i de la terrible persecució a què el sotmeten els seus conciutadans. Representa l’única possibilitat de viure sol. El canvi és el refugi del badoc, constant, invariable i planer, com la pornografia. D’aquesta manera, Bauçà és capaç de convertir el veritable pànic que li produeix el gregarisme humà en el motor d’una paràbola coent i fecunda.
Les entrades del seu diccionari es pregunten tot sovint per la utilitat de les coses, més que no pas per l’essència, i són un mirall de l’interès que mena els homes. Orgullós i indefens com un nadó davant la mare, tendre, l’autor dona la benvinguda a la nova espiritualitat de la massa hostil, ara deixatada en una ferotge individualitat. La rotunda claredat de la seva llengua es nodreix d’un lirisme atroç, àcid i alhora intensament còmic, de l’observació crítica i inflexible de les habituds humanes.
Atesa la seva varietat, el llibre permet una lectura selectiva. És una de les obres preeminents de la literatura catalana dels últims anys.
Bibliografia
- Guillamon, Julià i altres (2001): “L’estrany cas de Miquel Bauçà”, dins Premis de la Crítica Catalana 1998-1999-2000. Barcelona, AELC