i Paraules d’Opòton el Vell | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Paraules d’Opòton el Vell

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·la d’Avel·lí Artís-Gener, publicada l’any 1968.

Desenvolupament enciclopèdic

L’autor, conegut pel pseudònim de Tísner, proposa una mirada més justa i equànime en la relació entre americans i hispans. El contrast entre els dos mons dividits per l’Atlàntic és tractat amb enginy, humor i una tendresa que no oculta ni la paròdia ni la crítica de la història del descobriment espanyol. Tísner fingeix haver traduït el manuscrit d’Opòton, un vell asteca. La crònica, escrita en nàhuatl, narra l’aventura dels tres mil set-cents asteques que cercant el déu Quetzalcóatl descobriren la Península Ibèrica. Els indis troben escandalosos els costums d’aquella gent, els seus hàbits absurds, la seva impudícia, de la mateixa manera que temps després va passar als espanyols en el viatge de Colom, l’únic esmentat per la història oficial. La novel·la, que aprofita la vertadera historiografia del descobriment, juga hàbilment amb els sobreentesos dels seus lectors. Opòton, a més de ser una paròdia de Colom, simbolitza la possibilitat d’apropar-se a la realitat d’altres cultures amb un esperit més tolerant i positiu. La personalitat de Tísner es manifesta sovint a través del protagonista, que mostra un gran interès en les llengües, en les etimologies, els topònims i els noms propis «d’Astlan», és a dir, Galícia. L’asteca contempla aquest nou món i intenta d’explicar-se i descriure una civilització que es resisteix a considerar com a tal. Les observacions i els judicis d’Opòton són sorprenents. La novel·la neix com a crònica d’Índies invertida, i, al mateix temps, aprofita la tradició de les cròniques catalanes medievals. «Què us diré?», escriu sovint l’autor asteca tot recordant Ramon Muntaner, amb la robusta prosa del qual manté una relació d’admirativa complicitat. El tarannà renovador de Tísner i una subtil inquietud lúdica caracteritzen el llibre, un dels més entranyables i emotius de la literatura catalana contemporània, elaborat al llarg de tretze anys. És el resultat d’un intens treball de documentació antropològica, lingüística i geogràfica sobre el món americà immediatament anterior a la conquesta espanyola; un treball que s’arrela en el profund afecte que l’escriptor sentia per Mèxic, el país al qual hagué de traslladar-se en iniciar l’exili.

Bibliografia

  1. Aritzeta i Abad, M. (1996), p. 63-95
  2. Guzmán Moncada, C. (2004).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JG

Llegir més...