Desenvolupament enciclopèdic
La història de Les veus del Pamano transcorre entre el 1943 i el 2002 en un espai geogràfic que és, fonamentalment, els Pirineus, i de manera més concreta un poble de la vall d’Àssua, al Pallars Jussà. El marc temporal de la novel·la pivota entre la immediata postguerra i una actualitat situada l’any 2002, i l’argument s’endega a partir d’unes obres de reforma en la vella escola de Torena, el poble de la vall d’Àssua que esdevé eix de l’acció. En el decurs d’aquestes obres, es descobreix un manuscrit molt ben amagat que arriba a mans d’una mestra de Sort, la Tina Bros. S’estableixen així els dos nuclis temporals de la novel·la: el manuscrit pertany a Oriol Fontelles, un personatge ambigu, falangista per a uns, maqui per a uns altres, i que ens remet a la immediata postguerra, mentre que la Tina, receptora dels textos amagats, és una mestra de l’any 2002 que passa per un moment delicat tant de salut com d’equilibri sentimental. El manuscrit de l’antic mestre s’adreça a una filla desconeguda, i la novel·la, mitjançant jocs d’anada i retorn amb els dos temps narratius, va desplegant un conjunt de fets i episodis en constants interrelacions amb les dues cares de la història, l’oficial i la real. És així que s’hi succeeixen les dificultats dels anys quaranta, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives i les heroïcitats més impensades. Els protagonistes de la novel·la són l’esmentat Oriol Fontelles, el mestre aparentment falangista, del qual la història oficial explica que va morir com un màrtir lluitant contra els maquis en defensa de l’església de Torena. Vora d’Oriol Fontelles, l’altra gran protagonista de la novel·la és Elisenda Vilabrú, la cacic de Torena, bella i omnipotent, enriquida encara més durant el franquisme, enamorada del mestre Oriol Fontelles i entestada a promoure’n el procés de beatificació. I, al costat d’aquests dos personatges cabdals, tota una plèiade d’altres actors de la història: la Tina Bros i el seu entorn famíliar, els manyans Serrallac, el tinent Marcó i els seus, el Ventureta, sobretot; l’alcalde Valentí Targa, el Jacinto, etc., que contribueixen a afinar fins el darrer detall la magnífica simfonia narrativa de la novel·la. A més, Les veus del Pamano construeix una reflexió sobre el poder, el sentit de la memòria i la impossibilitat del perdó. Reflexió sobre aquest poder que no dubta a escriure la història segons les seves conveniències; necessitat de mantenir la memòria intacta en temps de crisi i tribulació, i la impossibilitat del perdó definida en la frase de Vladimir Jankélévitch que fa de lema a la novel·la: «Pare, no els perdonis, que saben què fan.»
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aulet, J. (20052)
- Falguera, E. i altres (2004).