OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Bearn o la sala de les nines

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·la de Llorenç Villalonga, publicada sense epíleg i amb el títol de Bearn, el 1961, i completa, el 1966.

Desenvolupament enciclopèdic

La novel·la evoca la vida de don↑Toni de Bearn, centrada en les relacions amoroses, primer, i en la dedicació a l’escriptura, posteriorment. Aristòcrata mallorquí del s. XIX, don Toni assisteix, lúcid i impotent, a la decadència del seu món i a la dels ideals que l’han conformat. La novel·la correspon a una llarga carta, en la qual Joan Mayol, capellà de Bearn, rememora l’existència de don Toni, el seu protector i probable pare. La primera part, “Sota la influència de Faust”, se centra en les relacions amoroses de don Toni, home madur casat amb Maria Antònia, i de dona Xima, una neboda de divuit anys, amb la qual fuig a París; l’excusa és assistir a l’estrena de l’òpera de Gounod, Faust. En retornar tot sol a Bearn, don Toni espera el perdó de la seva dona, que l’ha abandonat, un perdó i alhora retorn, que tanca la primera part. A la segona, “La pau regna a Bearn”, Joan Mayol explica el viatge que amb don Toni i la seva muller els va portar a París, primer, i a Roma, després, on el seu protector s’entrevistà amb Lleó XIII. Tornats a Bearn, don Toni, després d’una existència viscuda de manera intensa i fins i tot pecaminosa, es dedica a la redacció de les seves memòries, en les quals, sense fills, vol perpetuar-se. Així, lliurat a l’escriptura, amb la companyia de la muller, tranquil·la i bondadosa, mena una existència retirada de treball intens, interrompuda, de manera sobtada i dramàtica, per la mort accidental de Maria Antònia. El probable suïcidi de don Toni i la mort de Xima, que, arruïnada i després d’una vida de disbauxa, ha tornat a Bearn, tanca la novel·la. L’epíleg narra l’incendi de la biblioteca dels Bearn, la sala de les nines, provocat pel capellà, un incendi que fa impossible esbrinar els orígens de la nissaga. Els personatges principals formen dues parelles, marcades pel contrast, don Toni i dona Xima poden encarnar el mal, mentre que Joan Mayol i dona Maria Antònia representen el bé, als quals se sumen altres personatges secundaris. Novel·la amb nombroses el·lipsis, creades pel punt de vista subjectiu escollit, el del capellà, amb la incorporació de només fragments de les memòries de don Toni, reflecteix l’àmplia cultura de Villalonga, que les nombroses referències literàries demostren, en especial les del s. XVIII. L’escriptura aposta per la contenció, la lleugeresa i la ironia de Voltaire i La Fontaine, molt admirats per don Toni. El model concret d’aquesta novel·la epistolar és, però, Le lion devenu vieux de Jean Schlumberger. Novel·la d’abast universal i centre de la producció de Villalonga, és d’una gran complexitat, i un del seus temes principals és la impossibilitat d’abastar la veritat, el relativisme, al qual se sumen d’altres: la presència del mal en l’home i en el món, en oposició a les concepcions de Rousseau, el pas del temps, la importància del record, i l’escriptura, entre els més destacats. La novel·la ha estat portada al cinema per Jaime Chávarri (1984) i traduïda al castellà, francès, anglès, italià, alemany, japonès, xinès, hongarès, noruec, holandès i rus.

Bibliografia

  1. Diversos autors (19992)
  2. Diversos autors (20032)
  3. Rosselló Bover, P. (19931)
  4. Simbor i Roig, V. (1999).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
CAF

Llegir més...