i Joan Perucho i Gutiérrez | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Perucho i Gutiérrez

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, narrador, assagista i crític d’art.
Barcelona, Barcelonès, 1920 — Barcelona, Barcelonès, 2003

Vida i obra

Llicenciat en dret, exercí la judicatura. A la Universitat col·laborà a “Alerta” i “Estilo”. Fou redactor d’“Ariel”i crític d’art i col·laborador de diversos diaris i revistes com Destino. En poesia publicà Sota la sang (1947), Aurora per vosaltres (1951), El mèdium (1954, premi Ciutat de Barcelona), El país de les meravelles (1956), que reuní a Poesia 1947-1973 (1978). Posteriorment, interessat per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, evolucionà cap a una poesia més nua i esquemàtica: Quadern d’Albinyana (1984), Itineraris d’Orient (1986) i Cendres & diamants (1991). En les seves novel·les combina elements literaris i històrics:↑Llibre de cavalleries (1957) i Les històries naturals (1960), les seves dues novel·les més celebrades i que representen la incorporació de la literatura fantàstica a la moderna narrativa catalana; Les aventures del cavaller Kosmas (1981, premi Ramon Llull i premi Joan Crexells 1982), història d’un cavaller bizantí recaptador d’impostos; Discursos de l’Aquitània i altres refinades perversitats (1982); Pamela (1983), nom d’una il·lustrada agent secreta anglesa que lluita en favor de la causa liberal espanyola; La guerra de la Cotxinxina (1986), i Els emperadors d’Abissínia (1989). El mateix to fantàstic tenen les narracions i proses de Diana i la mar morta (1952), Roses, diables i somriures (1965), Historietes apòcrifes (1974), Els balnearis (1975), Monstruari fantàstic (1976), Botànica oculta (1980) i Museu d’ombres (1981), entre d’altres. Els anys seixanta desenvolupà una renovadora activitat com a crític d’art en defensa de la modernitat plàstica i els nous llenguatges artístics i publicà Gaudí, una arquitectura de anticipación i Joan Miró i Catalunya (1970). La seva activitat periodística fou intensa i continuada al llarg de la seva vida i donà lloc a nombrosos reculls d’articles i llibres d’assaig com Les delícies de l’oci (1984), Teoria de Catalunya (1985), Una semàntica visual (1986), Els fantasmes de la calaixera (1991) i el llibre de memòries Els jardins de la malenconia (1992), on ficció i realitat també s’interrelacionen. Pòstumament publicà Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís (2004). Entre el 1985 i el 1996 publicà la seva obra completa, en vuit volums: novel·la, narracions, assaig literari, crítica d’art i poesia. L’obra de Perucho apareix com a única i personal en els referents literaris de la postguerra catalana. Des del 1976 fou membre de l’ABLB Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1991), el Nacional de cultura (1995), el Rosalía de Castro (1996), la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2001), el Premio Nacional de les lletres (2002) i el Premio Nacional de la Asociación Española de Fantasía y Ciencia-Ficción (2002).

Bibliografia

  1. Cabré i Monné, R. (19981)
  2. Guillamon, J. (1989)
  3. Guillamon, J. (19901)
  4. Pujol, C. (1986).
Vegeu bibliografia

Llegir més...