Vida i obra
Exercí com a perit químic. Fou col·laborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de “L’Amic de les Arts”. Una bona part de les seves novel·les es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià. Es destaquen títols com El pont llevadís (1950), El cercle de foc (1952) o La filla del pintor (1976). En canvi, a Confessió en el tren (1954) narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial. La trama policíaca és present en títols com La terra té camins (1971) i Crim al carrer Tuset (1973). Pel que fa a l’assaig, els seus treballs —centrats bàsicament en Sitges i el modernisme— compaginen el rigor documental amb una redacció amena i divulgativa. És el cas d’El Penedès i el Garraf (1961), El Modernisme a Sitges (1969, premi Yxart 1968), El mestre Morera i el seu món (1972), Rusiñol i el Cau Ferrat (1974) i Llibre de Sitges (1952). El 1987 aparegueren les seves Memòries. Traduí Ian Fleming i Alan Paton, entre d’altres.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Panyella i Balcells, V. (1985).