Pere Puiggarí

(Perpinyà, 1768 — Perpinyà, 1854)

Erudit, gramàtic i poeta.

Vida i obra

Entrà com a novici als benedictins d’Arles i durant la revolució del 1789 es refugià a Madrid, on estudià castellà. De retorn al Rosselló, abraçà la carrera docent: fou superior del col·legi de Perpinyà i professor d’humanitats i de retòrica. Publicà Leçons de langue espagnole i feu una nova edició de la Grammaire espagnole-française de Chantreau. Dedicat activament a l’estudi de l’arqueologia i la història rosselloneses, del 1832 al 1838 escriví per a “Le Publicateur” nombrosos articles d’aquests temes. El 1842 publicà un Catalogue biographique des évêques d’Elne que comença el 571. Com a gramàtic, i ja a l’edat de vuitanta anys, publicà una Grammaire catalane-française (Perpinyà 1852), i deixà inèdit un Dictionnaire catalan-français. Entre el 1802 i el 1819, almenys, escriví un bon nombre de poesies catalanes eroticoburlesques per a un cenacle de versificadors rossellonesos i vallespirencs, activitat que originà un curiós cançoner intitulat Obres de fra Pere, exhumat recentment (Canet de Rosselló 2000). Traduí al català Le songe d’Athalie, de Racine, que Milà i Fontanals feu estampar pòstumament al Diario de Barcelonal (1858).

Bibliografia
  1. Prat, E. i Vila, P. (20002)
  2. Rosset, P. (1987), p. 469-475.
Vegeu bibliografia