L’obra és bàsicament un inventari de les formes lingüístiques prestigiades pels savis, els poetes i les persones qualificades de l’època (fi del s. XV), amb aportacions aïllades de Pere Miquel Carbonell, que en fou el compilador. Carbonell esmenta expressament com a autoritats en la matèria el valencià Bernat Fenollar i el barceloní Jeroni Pau. Les Regles constitueixen el primer testimoni de la vigència d’unes normes de bon ús lingüístic per al català. Val la pena fer notar que quan es pot establir una oposició entre fenòmens dialectals contraposats, l’anàlisi de les formes recomanadesrevela que generalment les valencianes són les preferides. En general, es condemnen els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes.
- Badia i Margarit, A.M. (1999)
- Colón i Domènech, G. (2001)
- Diversos autors (20053)
- Ferrando Francés, A. (2002).