i Vicenç Riera i Llorca | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Vicenç Riera i Llorca

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista.
Barcelona, Barcelonès, 1903 — Pineda de Mar, Maresme, 1991

Vida i obra

En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a col·laborador a diferents revistes com L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i “El Cor del Poble”. També fouredactor de “Justícia Social”, òrgan de la Unió Socialista de Catalunya, partit al qual estava afiliat, de “L’Opinió” i “La Rambla”. El 1938 s’allistà com a voluntari a l’exèrcit de la República. En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on estigué a diversos camps de concentració. Al final d’aquest any, embarcà a Bordeus cap a la República Dominicana, on residí fins el 1942. En aquest país treballà com a col·laborador a “La Nación” i s’hi inspirà per a la novel·la↑Tots tres surten per l’Ozama (1946). El 1942 es traslladà a Mèxic, on visqué fins al seu retorn a Catalunya, el 1969. Fou cap de redacció de la revista “Confidencias” (1946-51) i col·laborà en les revistes catalanes de l’exili: Catalunya de Buenos Aires, “Germanor” de Xile, i El Poble Català, “Quaderns de l’Exili”, “Lletres” i aLa Nostra Revista” (1946-51), on fou secretari de redacció, de Mèxic. Tingué una actuació destacada en la revista Pont Blau, que dirigí (1952-63). La seva obra literària començà a l’exili: Giovanna i altres contes (Mèxic 1946) i la primera novel·la, Tots tres surten per l’Ozama (Mèxic 1946; Barcelona 1967), testimoniatge de l’aventura dels catalans en terres americanes, l’anàlisi de la qual és de fet el motor de la seva novel·lística, a més de la guerra civil, els envitricolls de la militància política i la incidència de les vides humanes en els grans esdeveniments històrics. Participà als Jocs Florals de l’exili, entre els quals cal subratllar els de Costa Rica (1956), on guanyà el premi Jaume Serra Hunter amb l’estudi Catalunya a la Corona d’Aragó. Tornà a Catalunya el 1969 i s’establí a Pineda de Mar. Continuà una obra narrativa de caràcter documental; la major part de les seves novel·les tenen com a canemàs la història recent de Catalunya: Roda de malcontents (1968), visió ambiental de la Barcelona immediatament anterior a la guerra civil; Amb permís de l’enterramorts (1970, premi Prudenci Bertrana i Crítica Serra d’Or 1971), Joc de xocs (1970) i Fes memòria, Bel (1971, premi Sant Jordi 1972), situada en la Barcelona del 1934, en el context de l’ambient que conduí al 6 d’octubre, i l’acció múltiple de la qual és centrada pel personatge de Ramon Bel, que ja apareixia a Tots tres surten per l’Ozama. A partir d’aquest moment ja no deixà el recurs de lligar diferents novel·les, amb entitat pròpia, i feu aparèixer, adiferents nivells d’atenció, personatges de les novel·les anteriors. Així, Xavier Orriols, que apareix a Oh, mala bèstia (1972), esdevé el protagonista de Què vols, Xavier? (1974), obres que formen part d’un conjunt amb Canvi de via (1976), que té com a fons l’ambient del 1931, i juntament amb altres personatges es retroben a Plou sobre mullat (1979), Això aviat farà figa (1984), Torna Ramon (1984) i Tira cap on puguis (1985), entre d’altres. La seva novel·lística, adscrita al realisme històric, pretén donar testimoni d’un temps i analitzar els diversos estrats socials. Publicà, també, interessants retrats literaris (Nou obstinats, 1971) i un recull de memòries, El meu pas pel temps. 1903-1938 (1979). El 1985 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. Els seus darrers llibres foren Estiu a Pineda (1991), i, pòstumament, Els exiliats catalans a Mèxic (1994) i l’Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca (1994). L’any 2003 es publicà pòstumament el llibre Cròniques americanes. Articles publicats en les revistes de l’exili.

Bibliografia

  1. Diversos autors (199210)
  2. Diversos autors (200310)
  3. Faulí, J. (19992)
  4. Ferrer Costa, J. (20032)
  5. Manent, A. (1976).
Vegeu bibliografia

Llegir més...