Cistercenc (1671), fou rector del col·legi de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona. Fou abat de Poblet (1716-20, 1724-28 i 1732-36). És autor de comentaris llatins als llibres d’Esdres i dels Paralipòmens, manuscrits, d’una obra en defensa de la Congregació d’Aragó i Navarra (impresa a Barcelona el 1717), de Grandezas del Real monasterio de Poblet (1694), inèdit, i d’un comentari en castellà a unes profecies en llatí sobre els reis d’Aragó i Castella, del s. XII, entre altres obres.