Vida i obra
Doctor en filosofia i lletres (1846) i llicenciat en dret (1850) a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid, on aviat fou catedràtic de la universitat. Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i col·laborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, intervingué en la seva reforma aranzelària, fou diputat a corts (1870-73) i es feu remarcar pels discursos i els estudis sobre diversos problemes socials, en una petita part recollits als apèndixs de Velada celebrada en honor de D. Joaquín M. Sanromá (1895). Publicà dos dels tres volums que escriví de Mis memorias (1828-1868) (1887-94), amb notícies sobre les lectures predilectes i l’ambient literari i cultural barceloní, en el qual participà des de societats com Reunión Literaria, que presidí, i amb articles crítics com “La poesía y el romanticismo”, publicat amb el pseudònim de Quijano de Rosamante (1845).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Jorba, M. (20071), p. 165-177.