i Jordi Sarsanedas i Vives | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Jordi Sarsanedas i Vives

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, narrador i traductor.
Barcelona, Barcelonès, 1924 — Barcelona, Barcelonès, 2006

Vida i obra

Es llicencià en lletres a la universitat de Tolosa de Llenguadoc i exercí de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona. Participà de manera activa en la represa cultural de la postguerra com a redactor d’“Ariel” (1947-51) i com a membre fundador, professor i director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-63). Lector a la universitat de Glasgow (1948-50), traduí Vercors i Salinger, i feu versions franceses de poemes de Salvador Espriu i de Miquel Martí i Pol. Fou redactor en cap des del 1964 fins al 1997 de la revista Serra d’Or, president del Centre Català del PEN Club (1983-2001), degà de la ILC (1988-99) i president de l’Ateneu Barcelonès (1997-2003). Com a poeta la seva obra és singular i allunyada de qualsevol poètica a l’ús, tot i que té reminiscències empeltades de surrealisme i, també, algunes connotacions realistes tant pels models reivindicats (Salvat-Papasseit) com per l’observació i la descripció de l’entorn humà i social. Publicà el seu primer llibre de poemes, A trenc de sorra (1948), sobre les perplexitats i les contradiccions de viure. És autor, a més, de La Rambla de les Flors (1955), assenyalat com un referent per a la poesia realista, Algunes preguntes, algunes respostes (1956), Postals d’Itàlia (1965), Uns quants poemes inèdits (1980-90), recollits en el volum↑Fins a un cert punt (poesia 1945-1989) (1989, Lletra d’Or de 1990), que inclou també Envits i contracops (1987-89). Després hi hagué una intensificació de l’activitat poètica, que es traduí en la publicació dels llibres: Cor meu, el món (1999), L’enlluernament, al cap del carrer (2001, premi Crítica Serra d’Or de poesia 2002), Com una tornada, sí, i Silenci, respostes, variacions (2005), mirades diverses sobre la vida escrites des de la maduresa i acarades a l’ineludible pas del temps. Amb el llibre↑Mites (1954, premi Víctor Català 1953), s’erigí en la primera revelació de la contística de la postguerra. Altres títols són: Plou i fa sol (1959), El balcó (1969), Un diumenge a Clarena i altres narracions (1981) i De Famagusta a Antofagasta (1994). La seva obra narrativa anterior fou recollida a Contes 1947-1969. El seu darrer llibre de narracions és Una discreta venjança (2005, premi Ciutat de Barcelona de narrativa 2006). Conreà també el conte infantil: Eduard el mariner i el país de sota l’aigua (1987) i La derrota del cavall blanc i altres contes (1995). En novel·la, cal remarcar Contra la nit d’Oboixangó (1952), irònica i tendra, El martell (1956), comentari de qualitat, fosc i torbador, de la realitat del moment, i La noia a la sorra (1981, premi Josep Pla 1980), escrita molts anys abans i que participa dels principis realistes de la narrativa dels anys cinquanta. Escriví també treballs crítics, proses i articles, i un llibre singular de proses d’art, Paraules per a unes imatges (2004). Creu de Sant Jordi 1983, Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres del govern francès 1983. Des del 1991 fou membre numerari de l’IEC i el 1994 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Bibliografia

  1. Ardolino, F. (2004)
  2. Ardolino, F. (2006)
  3. Broch, À. (20071), p. 221-234
  4. Diversos autors (19975)
  5. Diversos autors (20085)
  6. Dodas, A. (1986)
  7. Gregori i Soldevila, C. (1997), p. 137-152
  8. Pla, Ll. (1979).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
AB

Llegir més...