i Eduard Toda i Güell | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Eduard Toda i Güell

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Reus, Baix Camp, 1855 — Poblet, Conca de Barberà, 1941

Vida i obra

Nebot de Josep Güell i Mercader. S’interessà molt aviat pel monestir de Poblet i publicà Poblet. Datos y apuntes (1870). Estudià dret a Madrid i el 1873 ingressà com a agregat diplomàtic al Ministeri d’Estat. Des del 1871 havia col·laborat assíduament a la premsa republicanodemocràtica de Reus. Entre el 1876 i el 1882 fou vicecònsol a Macau, Canton, Hong Kong i Xangai, on publicà Annam and its minor currency (1882), partint de la col·lecció numismàtica que hi aplegà (ara al Museo Arqueológico de Madrid). Mentrestant col·laborà en revistes de Madrid i Manila, però en retornar a Catalunya entrà en relació, mitjançant Víctor Balaguer, amb els medis renaixentistes, i col·laborà sobretot a La Renaixença i a “La Il·lustració Catalunya”, i més endavant a “Lo Sometent” de Reus, publicà estudis com Macau, records de viatge (1883), i Poblet. Records de la Conca de Barberà (1883), i incorporà la llengua catalana en el seu dietari. El 1884, essent cònsol a Egipte, escriví articles a propòsit de les excavacions i els viatges que hi feu. Localitzà a París documents desconeguts d’Alí Bei, que donà a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. El 1887 viatjà a Càller i començà a desvetllar l’interès per la cultura catalana de Sardenya: a més de portar una extensa col·lecció d’actes dels parlaments sards (que donà a la biblioteca del Congrés dels Diputats), publicà articles i nombrosos llibres (Un poble català d’Itàlia: l’Alguer, 1888; Records catalans de Sardenya, 1903; La premsa catalana a Sardenya, 1903; Bibliografía española de Cerdeña, 1890). Fou encara cònsol a Glasgow, Hèlsinki (1889), Càller (1893) i Le Havre (1895-96) i el 1898 actuà a París com a secretari de la comissió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats Units. Retornà a Catalunya el 1918 i s’instal·là a l’antic monestir d’Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i que restaurà d’una manera molt lliure, i on establí una notabilíssima biblioteca. Feu importants donacions de llibres al Centre de Lectura de Reus i sobretot a la biblioteca del monestir de Montserrat, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya, i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (bé que es manifestà contrari a les Normes ortogràfiques del 1913). Membre de nombroses institucions, fou president del Patronat de Poblet (1930) i vicepresident del de Santes Creus, presidí els Jocs Florals de Barcelona del 1927 i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres. Escriví encara estudis històrics (Història d’Escornalbou, 1926) i la monumental Bibliografia espanyola d’Itàlia, en cinc volums (1927-31).

Bibliografia

  1. Anguera, P. (2007)
  2. Cano, E. (2005)
  3. Folch, D. (1992), p. 9-17
  4. Forasté i Giravent, M. (1984)
  5. Fort i Cogul, E. (1975)
  6. Gonzalvo i Bou, G. (2005)
  7. Gonzalvo i Bou, G. (2006), p. 83-97
  8. Massó Carballido, J. (2006), p. 317-352
  9. Montero, T. (1991), p. 15-71.
Vegeu bibliografia

Llegir més...