Vida i obra
Membre de la família d’artistes, escriptors i intel·lectuals Vayreda. El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic. En aquest país col·laborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema. El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres. És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia (1964), La boira als ulls (1977) i La meva masia (1978), els dos darrers publicats pòstumament. El 1971 guanyà el premi Fastenrath de novel·la, als Jocs Florals de Barcelona, amb Encara no sé com sóc (1970), obra que reflecteix el drama personal i col·lectiu de la guerra civil i que conté alguns elements autobiogràfics i testimonials dels anys de guerra i d’exili. També és autora d’Els defraudats (1980), novel·la també publicada pòstumament ambientada en la postguerra i narrada amb la tècnica del perspectivisme múltiple. Guanyà un premi de teatre als Jocs Florals del Rosselló amb l’obra Entre boires.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Pla, J. (1989).