i Narcís Verdaguer i Callís | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Narcís Verdaguer i Callís

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Publicista, poeta i traductor.
Vic, Osona, 1862 — Barcelona, Barcelonès, 1918

Vida i obra

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanesde l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari (continuadament fins el 1891) i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal “L’Almogàver” (1882). Deixà la carrera eclesiàstica, feu els estudis de dret a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1892. A La Veu del Montserrat publicà poemes i cròniques periòdiques de la vida política, social, literària i artística barcelonina i col·laborà a La Renaixença i a La Il·lustració Catalana. El seu cosí JacintVerdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels Güell-López, l’ajudà a introduir-se en els cercles de la burgesia barcelonina i li feu portar els seus afers legals, però s’hi enemistà quan veié que se li girava en contra, consumada la ruptura amb el seu bisbe i els marquesos de Comillas. El 1887 intervingué en la fundació del Centre Escolar Catalanista, que presidí (1887-88), i el 1889, en la de la Lliga de Catalunya, des de la qual participà activament en les campanyes a favor del dret civil català i publicà una sèrie d’articles a La Veu del Montserrat, que foren aplegats en volum pòstumament (La primera victòria del catalanisme, 1919). Participà en la formació de la Unió Catalanista i fou, amb Joaquim Cabot i Rovira, fundador i director del setmanari La Veu de Catalunya (1891-98), des d’on defensà un catalanisme moderat i possibilista, lligat als interessos dels grans industrials de Catalunya, enfront dels plantejaments de La Renaixença. S’especialitzà en qüestions comercials i aranzelàries, desplegà una intensa activitat professional i política des de diverses institucions polítiques, industrials i cíviques, i exercí una influència directa sobre Prat de la Riba, Francesc Cambó i tots els altres impulsors de la Lliga Regionalista (1901), de la junta de la qual fou nomenat vicepresident. Dirigí “La Barretina” (1893), fou secretari (1891) i mantenidor (1892 i 1916) dels Jocs Florals de Barcelona i publicà traduccions literàries, sobretot del provençal, a La Veu de Catalunya (sota el pseudònim Franar, que al·ludeix a la seva muller, Francesca Bonnemaison) i sembla que intervingué d’alguna manera en la traducció de Nerto atribuïda a Jacint Verdaguer. Pòstumament, se li aplegaren poemes a “Lectura Popular” (1920) i se li edità la traducció dels cants de l’infern i el purgatori dela Divina Comèdia de Dant (1921).

Bibliografia

  1. Coll i Amargós, J. (1998).
Vegeu bibliografia

Llegir més...