OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Jaume Vidal i Alcover

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, narrador, dramaturg i historiador.
Manacor, 1923 — Barcelona, Barcelonès, 1991

Vida i obra

Nebot de Joan Alcover. Es llicencià en dret (1946) i en filosofia i lletres (1972). El 1976 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Fou professor de literatura i de crítica literària a la delegació tarragonina d’aquesta universitat, de la qual esdevingué el primer catedràtic de filologia catalana. És autor d’una extensa obra poètica, narrativa i teatral, en què destaquen la seva sensibilitat en l’ús de la llengua literària i una vocació didàctica en el seu tractament, i també una profunda preocupació per la manera com l’home esmerça la pròpia vida. Són representatius en aquest sentit els llibres de poemes L’hora verda (1952), El dolor de cada dia (1957), Dos viatges per mar (1965, premi Ciutat de Palma 1962), Sonets a Eurídice (1967, premi Mossèn Alcover1961), Terra negra (1970, premi Carles Riba 1967), El fill pròdig (1970), Tres suites de luxe (1979) i Sonets alexandrins (1981). Com a narrador cal esmentar el cicle novel·lístic titulat Els anys i els dies, integrat per Tertúlia a Ciutat (escrita el 1948 i publicadael 1976), La vida fàcil (acabada el 1956 i editada el 1987), Els intocables (1987) i Els sants innocents (1989). Destaquen, d’altra banda, Sophie o els mals de la discreció (1971), Visca la revolució! (1974) i Didó i Eneas (1976 i 1980). Fou guardonat, també, amb el premi Víctor Català 1968, per Les quatre llunes (1969); altres reculls de narrativa curta són: Mirall de la veu i el crit (1955), Recull de llegendes (1978), Dues rondalles farcides i altres narracions (1980) i Antologia de contes, rondalles i llegendes, exemples i facècies (1981). Com a dramaturg és autor de Manicomi d’estiu o La felicitat de comprar i vendre (1968), Oratori per un home sobre la terra (1969), Una Roma per Cèsar (1969), La fira de la mort (1970), Èdip (1977) i diverses adaptacions. Conreador, amb M. Aurèlia Capmany, del teatre de cabaret, recollí bona part de la seva obra a Ca barret! (1984). Destacà com a estudiós de la literatura catalana i publicà, entre d’altres, Trets fonamentals de la literatura (1978), Llorenç Villalonga i la seva obra (1980) i Síntesi d’història de la literatura catalana (1980), a més d’una colla d’edicions crítiques i treballs sobre folklore i tradició oral. Traduí, entre d’altres, Hölderlin, Istrati, Rimbaud, Brecht i Proust. Pòstumament hom ha editat una tria de la seva obra poètica, Antologia poètica (1991), la traducció de A la recerca del temps perdut de M. Proust, Estudis de literatura catalana contemporània (1993) i Estudis de literatura medieval i moderna (1996). El 1988 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia

  1. Diversos autors (19929)
  2. Pons, M. (1998), p. 301-376
  3. Sunyer, M. i Comes, R. (2001).
Vegeu bibliografia

Llegir més...