i Llorenç Vidal i Vidal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Llorenç Vidal i Vidal

Literatura catalana
literatura lit
Poeta i pedagog.
Santanyí, Mallorca, 1936

Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi. Inspector d’ensenyament, del 1963 al 1977 ha residit a Cadis, on ha continuat els quaderns literaris “Ponent”, iniciats el 1956 a Palma. El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressò internacional. Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics, escolars i referits a la natura de la pau i no-violència, i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), Cinc meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot al vent (1965; segona edició, augmentada, 1972), Estels filants (1991) i Petits poemes (1999). Ha escrit, en prosa, la paràbola pacifista Petit llibre d’un solitari (1968). Ha guanyat nombrosos premis i reconeixements per la seva tasca a favor de la pau.

Llegir més...