Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona i escriví nombrosos treballs relacionats amb la seva disciplina. Col·laborà literàriament a diverses revistes i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelonal i després a La Vanguardia. Amb proses i poemes guanyà diversos premis als Jocs Florals de Barcelona, el 1889 en fou secretari, i el 1890 i el 1922 mantenidor. Estrenà el monòleg tràgic Hero (1883), segons el model de les tragèdies de Balaguer, i sainets costumistes, com Viva l’avi! (1885), Pluja d’estiu (1886) i Joc de cartes (1887). Publicà també contes i novel·letes del mateix gènere, com Quaranta graus al sol (1886), Bon exemple (1886) i La bona gent (1888), i el recull de poemes Joventut (1891). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de diverses entitats catalanistes.