Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona. Fou fundador del setmanari La Llar (1874), col·laborador de La Renaixença, Lo Gai Saber i Revista de Gerona, i director al començament de La Il·lustració Catalana.
Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí (entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon), deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum (Breviari d’amor, 1885, reed. 1904; Idil·li, 1884; Quatre versos, 1892; Poesies completes, 1906, reed. 1917, i In memoriam. Poesies, 1932), que volia marcar camins de renovació, en la línia iniciada per Francesc Matheu amb «brindis» antiborbònics o revindicatius de la llibertat dels pobles oprimits d’Europa, o en la de tipus parnassià, que es reflecteix en els poemes evocadors de monuments arqueològics, de personatges i de paisatges de referència.
Fou premiat repetidament als Jocs Florals de Barcelona entre el 1880 i el 1888 i el 1912, i en fou mantenidor (1887 i 1910). És germà de l’arquitecte i escriptor Bonaventura Bassegoda.