Fundat l’any 1951 per Joaquim Rodríguez Rosselló, fou un dels clubs catalans més destacats durant la dècada dels anys seixanta i principi dels setanta, especialment gràcies a les seccions de basquetbol, handbol, beisbol i voleibol. També tingué seccions de rugbi, hoquei sobre patins, patinatge de velocitat, ciclisme i futbol femení. Inicialment se situà al Picadero Andaluz de l’avinguda Diagonal, el 1954 es traslladà a una pista de la carretera de Sarrià i el 1965 a uns terrenys propers al Camp Nou a la travessera de les Corts. Fou patrocinat per Damm i per Filomatic, i popularment fou conegut amb aquests noms. També fou el primer club a dur publicitat a les samarretes. Malgrat els seus èxits esportius, totes les seccions desaparegueren per problemes econòmics l’any 1973, a excepció de l’equip de basquetbol femení, que desaparegué el 1989. La secció més representativa fou la de basquetbol. Nascuda l’any 1953, l’equip masculí debutà a la màxima divisió estatal el 1960. Fou un dels primers equips de basquetbol a fitxar estrangers, entre els quals Davis Peralta, i arribà a ser un dels més destacats de l’Estat espanyol. Guanyà dues Copes del Generalísimo (1964, 1968) i aconseguí el subcampionat de la Lliga en quatre ocasions (1964, 1965, 1966, 1970), època de domini del Real Madrid. Participà en la Recopa d’Europa (1969) i la Copa Korac (1972, 1973), i arribà a la semifinal (1973). Alguns dels jugadors més destacats foren Josep Maria Jofresa, Miquel Albanell, Joaquim Ensenyat, Jesús Codina, Alfonso Martínez i Víctor Escorial, així com Josep Esteve, entrenador de l’equip durant dotze anys. La recuperació esportiva del Futbol Club Barcelona, l’auge del Club Joventut de Badalona i els problemes econòmics del club feren que abandonés la màxima divisió estatal en acabar la temporada 1972-73. A banda d’això, l’equip femení de basquetbol tingué una trajectòria diferent de la que tingueren la resta de seccions. L’any 1960 arribà a la final del Campionat d’Espanya, fet que li permeté ser el primer equip femení de l’Estat que participà en l’Eurolliga femenina (1961), ja que el guanyador del Campionat d’Espanya hi renuncià. Guanyà tots els Campionats de Catalunya entre el 1964 i el 1971. L’any 1972 fou subcampió de la Lliga i del Campionat d’Espanya i, el 1973, novament de la Lliga. Malgrat la crisi del club, l’equip es mantingué en un primer pla esportiu amb jugadores com Rosa Castillo, Anna Junyer o Roser Llop. A partir del 1973 fou patrocinat per les marques PICEFF, Evax Intima, Comansi i Natural Cusí. Guanyà sis Lligues (1975, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983) i set Copes de la Reina (1973, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983, 1985). Internacionalment, jugà diverses edicions de la Copa d’Europa i arribà dues vegades a quarts de final (1977, 1979). La temporada 1984-85 es fusionà amb El Masnou Basquetbol i es traslladà a la pista d’aquesta localitat. Desaparegué l’any 1989. La secció d’handbol també aconseguí èxits destacats. L’equip femení reuní, la temporada 1963-64, el gros de l’equip del Club Medina de Barcelona, que acabava de guanyar la Lliga. El primer equip femení guanyà cinc Lligues (1964-67, 1970) amb jugadores com Mercè Arqué, Maria Dolors Gimbernat, Montserrat Martí i Núria Granados. L’equip masculí arribà a la divisió d’honor la temporada 1968-69, després de proclamar-se campió de primera divisió, i s’hi mantingué cinc temporades, fins la 1972-73. Fou semifinalista de la Copa del Generalísimo dues vegades (1969, 1970) i subcampió de la Lliga (1973). Hi destacaren figures com Gregorio López i José Manuel Tauré, entre d’altres. Un cop dissolt, la majoria de jugadors passaren al Club Balonmano Calpisa d’Alacant, que poc després aconseguí diversos títols estatals. La secció de beisbol guanyà tres Lligues (1957, 1962, 1964), una Copa del Mediterrani (1965), set Campionats de Catalunya i es proclamà campiona d’Europa en dues ocasions (1963, 1968). Un dels seus jugadors més destacats fou Antonio Detrell, que coincidí amb jugadors com Manuel García o Licesio Fernández. La secció de voleibol masculina guanyà dues Copes d’Espanya (1963, 1965) i es proclamà campiona de les dues primeres edicions de la Lliga de la divisió d’honor (1965, 1966). Hi destacaren els germans Jordi, Diego i Santiago León. La secció de rugbi destacà entre el 1955 i el 1960 amb pioners com Jaume Quesada o Fidel Castells, i el 1972 es dissolgué perquè la federació espanyola no acceptava marques comercials en el nom de l’equip. En la secció de patinatge de velocitat hi sobresortí Pepita Cuevas, campiona del món en la prova de 500, 3.000 i 5.000 m (1967) i 3.000 m (1968), a més de guanyar nombrosos títols europeus i estatals. En la secció de ciclisme hi destacà el campió d’Espanya de fons Rafael Carrasco, que dirigí l’equip entre el 1965 i el 1968. L’any 1973, que a excepció del basquetbol femení totes les altres seccions desaparegueren, els terrenys del club foren adquirits pel Futbol Club Barcelona i el pavelló fou rebatejat amb el nom de Palau Blaugrana 2. Després de la desaparició del club, molts dels seus socis s’integraren al Club Esportiu Laietà. L’últim president fou Joaquim Sagnier.
Equip femení de basquetbol del Picadero Jockey Club (1969-70)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ