Fou president del Reial Club de Tennis de Barcelona (1920-29) i de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya (1921-23), precedent de la Federació Catalana de Tennis. També presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis (1924-28) i el Futbol Club Barcelona entre el 10 de juliol i el 13 d’agost de 1942, club del qual havia estat vicepresident anteriorment i fou tresorer de la junta posteriorment.