Deixeble de Nemesi Ponsati al CN Barcelona, assolí cinc títols catalans de llançament de martell (1961, 1963-66), tres de disc (1971, 1974, 1975) i dos de pes en pista coberta (1971, 1974). Establí set rècords de Catalunya de martell fins a situar-lo en 58,64 m, plusmarca estatal (1964). En Campionats d’Espanya obtingué dos subcampionats (1963, 1964) i dues terceres posicions (1965, 1966) en martell, i un tercer lloc en disc (1975). Exercí diferents càrrecs com a responsable de llançaments tant en la federació catalana com en l’espanyola. També fou professor durant més de dues dècades de l’Escola Nacional d’Entrenadors.