Exercí la medicina a Tàrrega. És autor d’una obra dogmàtica intitulada Něwé Šalom (‘Estances de pau’) en què segueix les línies filosòfiques de Maimònides, bé que arrodonides per la doctrina de Hasday Cresques i Gersònides. El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert Magne, i un comentari sobre l'Organon d’Aristòtil.