Anomenat pels castellans Muley-Hacen. Dirigí diverses expedicions contra l’alcaid rebel de Màlaga aliat de Castella (1469) i penetrà en territori d’aquest reialme; hi efectuà noves incursions fins a l’any 1478, en què oferí de renovar treves als reis de Castella. A llur expiració, atacà i prengué Zahara (1481), inici de la guerra de Granada. La reacció castellana (presa d’Alhama, 1482) resultà afavorida per les lluites entre les faccions formades entorn de Soraia (Isabel de Solís), amant d’Abū-l-Ḥasan, i d’'Ā'iša, la soldana, mare del seu fill Abū ‘Abd Allāh (Boabdil), revoltat contra ell (Muḥammad XI de Granada). La revolta esclatà quan el rei féu assassinar els Banū Siraǧ (o abenserraigs). Després de diverses alternatives, davant l’amenaça de les tropes cristianes, Abū-l-Ḥasan, mig cec i amargat, abdicà en el seu germà Muḥammad XII Abū Abd 'Allah.