La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat. Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina. Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals. Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic. Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’Acadèmia de Medicina de València i les altres “acadèmies de districte” de llurs funcions de control i de llurs publicacions mèdiques. La legislació sanitària del 1847 féu el mateix amb les seves atribucions referents a la salut pública i a les epidèmies. La institució quedà reduïda aleshores al paper de corporació científica de caràcter consultiu que ha mantingut fins a l’actualitat. Aquesta funció quedà sancionada pel reglament del 1874, i pels del 1886 i del 1945. Aquesta acadèmia no ha tingut durant la seva història una autèntica vitalitat, malgrat que compta entre els seus membres les figures més importants de la medicina valenciana.