Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música. Autor del recull Rondaia de rondaies (1815), dins una línia que, iniciada per Quevedo, havia seguit en català Lluís Galiana, escriví la primera col·lecció coneguda de Faules mallorquines (1846) i l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós (1851). L’obra d’Aguiló i Cortès, escrita en la forma dialectal mallorquina, és més interessant més pel seu caràcter folklòric que no pel literari.