i Xavier Albó i Corrons | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Xavier Albó i Corrons

Antropologia
antropologia antrop
Antropòleg i lingüista.
la Garriga, Vallès Oriental, 4 de novembre de 1934

Germà de Núria Albó. El 1951ngressà a l'orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà. Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito (1952-1954) i es doctorà en filosofia per la Universidad Católica del Ecuador, Quito (1958). Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès (1964) i per la Loyola University de Chicago (1965), el 1971 es doctorà en Lingüística i Antropologia por la Universidad de Cornell amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua (1970). S'ha especialitzat en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues i aimares, i ha promogut projectes, en els quals també ha participat, per al desenvolupament de les comunitats indígenes rurals, com ara el Centro de Investigación y Promoción del Campesinado (CIPCA), fundat el 1971 i que dirigí fins el 1976. El 1995 fou designat coordinador llatinoamericà de jesuïtes en àrees indígenes.

De la seva activitat acadèmica sobresurt, entre d'altres, la participació en el consell acadèmic dels estudis en antropologia de la Universidad La Cordillera i del doctorat en desenvolupament del Centro de Investigación en Desarrollo Estratégico (CIDES). Des del 1994 és membre del comitè directiu del Programa de Investigación Estratégica en Bolivia (PIEB) i forma part del cos docent de la Universidad-PIEB. Professor visitant de les universitats de Pittsburgh i Georgetown (EUA) i del Centre des Hautes Études Sociales de Paris, ha participat en conferències de la UNESCO sobre el món agrari.

El seu vessant d'activista social el portà a participar en una vaga de fam (desembre de 1977 - gener de 1978) per la democràcia a Bolívia, i des del 1978 a participar en qualitat d'expert en diferents governs bolivians: entre d'altres, amb el Ministeri d’Educació en el disseny de programes educatius especialment adreçats a les comunitats indígenes; amb el Ministeri de Justícia en un pla de pacificació i, en 1982-84, en l’elaboració de la Llei agrària. Fou també membre del comitè impulsor del Cens Nacional 2000-2001, del Consell Preconstituent de la Presidència de la República (2005) i assessor de l’Assemblea Constituent (2006). Col·laborador d’institucions internacionals, el 1994 fou nomenat membre del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per al disseny d’un programa indígena, i ha assessorat l’UNICEF sobre les cultures autòctones de Bolívia; en 1996-2002 col·laborà amb el Banc Mundial per a l’avaluació de la reforma educativa a Bolívia i en 1989-1992 fou membre de la comissió de la UNESCO per a la redacció d'una nova història de l'Amèrica Llatina.

En l’àmbit eclesiàstic, és coordinador llatinoamericà de jesuïtes en àrees indígenes (1995) i ha col·laborat en la redacció de cartes pastorals (1999-2002). És també membre de l’Academia Boliviana de Historia Eclesiástica (1995). Ha publicat, entre altres obres, El futuro de los idiomas oprimidos (1974), Achacachi: medio siglo de lucha campesina (1979); Khitipxtansa ¿quiénes somos? Identidad localista, étnica y clasista en los aymaras de hoy (1979), Lengua y sociedad en Bolivia 1976 (1980), La cara india y campesina de nuestra historia (1984, amb J.M. Barnadas), Comunidades andinas desde dentro (1994) i, com a compilador, Raíces de América: El mundo aymara (1988) i La integración surandina: cinco siglos después (1996). La seva aportació ha estat reconeguda, entre altres guardons, amb el premi de la Hiroshima Foundation for Peace and Culture (1998) i el premi Linguapax (2015).

Llegir més...