Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39), president de la Societat Catalana de Biologia (1963-67), membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1965) i president de l’Institut d’Estudis Catalans (1974-78) i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. L’any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà. Publicà nombrosos treballs, sobretot sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l’aparell circulatori, d’entre els quals destaquen Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935) i El metge davant l’hipertens (1969) de la col·lecció Monografies Mèdiques. Col·laborador del Diccionari de Medicina (1936) i de les dues edicions del Vocabulari Mèdic (1974 i 1979), contribuí en la normalització del llenguatge científic.