i trifosfat d’adenosina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

trifosfat d’adenosina

ATP, àcid adenosina-trifosfòric
substantiu masculím
Bioquímica
ATP, àcid adenosina-trifosfòric
bioquímica bioq
Nucleòtid extremament important que deriva del difosfat d’adenosina (ADP) per fosforilació. 

Isolat com unes pólvores amorfes, és un àcid tetrapòtic molt soluble en aigua, insoluble en els dissolvents orgànics, relativament estable en solució àcida, molt ràpidament descompost en solució alcalina. La sal àcida de bari, insoluble i estable quan anhidra, permet d’isolar-lo i de conservar-lo. L’energia alliberada a la cèl·lula per qualsevol procés exergònic possibilita la transformació de l’ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d’enllaç químic energèticament ric, aquesta energia. Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l’ATP, el qual, sota l’acció enzimàtica de l’adenosinatrifosfatasa, perd un grup fosfòric, esdevé novament ADP i cedeix l’energia “emmagatzemada”. En els músculs esquelètics solen ésser grans, el contingut en pes d’ATP assoleix valors de 350-400 mg per 100 g. L’ATP serveix, també, de vehicle dels grups fosfòrics, i en el metabolisme dels glúcids fa possible la formació dels èsters fosfòrics de les oses i és indispensable tant per a la degradació com per a la síntesi del glicogen. Intervé igualment en el metabolisme dels àcids grassos i en l’activació dels aminoàcids. Per a preparar-lo hom parteix de teixit muscular de conill o bé hom efectua la fosforilació enzimàtica de l’adenosina. Ha estat emprat en medicina i és utilitzat per a la recerca bioquímica.

Col·laboració: 
MCV / RFG
Llegir més...