Llicenciat en matemàtiques (1965) i història (1971) per la Universidad Nacional Autónoma de México, on fou catedràtic de filosofia. El 2004 es doctorà en ciències socials per la Universitat de Saragossa. Ocupà nombrosos càrrecs acadèmics i d’institucions culturals, entre d’altres fou membre de l’Academia Mexicana de la Lengua (1986). Les seves obres reflecteixen un món que desapareix a causa del creixement exagerat de les ciutats, especialment en la seva primera novel·la El tamaño del infierno (1974, premi Xavier Villaurrutia). En aquest gènere publicà també Un tal José Salomé (1975), Manifestación de silencios (1979), La casa de las mil vírgenes (1983), El don de la palabra (1985), El matemático (1988), Estuche para dos violines (1994), Extravíos y maravillas (2001) i Alameda de Santa María (2003). Escriví també assaigs (El mar de utopías, 1991; Irak con Q. Bitácora de una guerra, 2005; Desde Xaulín. Historia de la ruta de Goya, 2009) i divulgació científica (Educación por la ciencia. El método científico y la tecnología, 1980; Las armonías del universo. Preámbulos de la ciencia moderna, 1994; La ciencia renacentista. El método científico y la concepción mecánica, 1995).