Fill d’una família rica i molt influent al país, fou deportat a Bagdad, acusat d’haver participat, amb un grup de babistes, en un atemptat contra el xa (1852). El 1863 es presentà com el salvador anunciat pel Bāb i s’enfrontà amb Yahyà Nūrī, germà seu, el qual havia estat designat successor pel mateix Bāb. Bahā Allāh aconseguí nombrosos adeptes, i a partir d’ell el babisme prengué el nom de bahaisme . Els desordres politicoreligiosos que provocaren les seves doctrines motivaren que fos enviat a Istanbul i a Edirne (1864), i més tard a ‘Akkō, on morí. En un període de 30 anys publicà un centenar de volums, el més important dels quals és el Kitāb al-aqtas (‘Llibre santíssim’), dividit, com l’Alcorà, en sures i versets; escriví moltes cartes als governants de tot el món instant-los a desenvolupar un sistema internacional de dret i de govern.