Es dedicà a l’ensenyament a Verona i publicà Il metodo di S. Agostino negli studi (1724), on semblava sostenir la doctrina del probabilisme. Combaté el préstec amb interès, i per aquest motiu publicà la Summa Theologica d’Antoní de Florència (1741), la Summa de Ramon de Penyafort (1745) i el tractat De iure divino et naturali circa usuram (1744-47), alguns punts del qual foren acceptats en la butlla de Benet XIV. El mateix papa li encarregà l’edició crítica de les obres de Lleó I (1753-57). És també autor de diverses obres en defensa de l’autoritat pontifícia.