Des del 1296 menà una campanya contra els excessos inquisitorials dels dominicans. Un sermó seu provocà una revolta popular a Carcassona el 1303. L’any següent dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca. L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França. Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat. El 1317, a causa de la seva simpatia pels franciscans espirituals, fou processat i condemnat pel papa Joan XXII. Morí a la presó. Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb Ramon Llull.