A París (1936-37), el cubisme i el neoplasticisme l’orientaren vers la recerca d’estructures plàstiques. Enfront de l’expressionisme abstracte propugnà als EUA un art d’arrel constructivista, el structurism, que defensà en llibres com Art as the Evolution of Visual Knowledge (1948) o The New Cézanne, (1958). Els seus Structurists works, relleus rectilinis policromats, són la manifestació plàstica de les seves teories.