Vida
Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença. Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI. Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intel·lectuals Marc Aldana i Cosme Climent. Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia. Hi fou deixeble de Gerolamo (Jeroni), que molt probablement l’influí.
En tornar a Mallorca rebé els ordes majors, encara que possiblement ja havia estat consagrat a la mateixa Roma. El 1575 obtingué un benefici a la seu, i el 1578 fou nomenat procurador diocesà d’obres pies. Exercí de rector de Marratxí (1583-88). El 1595 aconseguí un nou benefici a la seu. Sotmès a procés inquisitorial l’any 1604, a causa de les acusacions d’algunes monges per sol·licituds indecoroses i per pràctiques deshonestes, li fou imposada penitència amb privació de confessar a perpetuïtat, suspensió de dir missa durant sis mesos i reclusió durant un any.
La producció de Binimelis comprèn dues grans temàtiques: històriques i científiques. En totes dues, de les obres que escriví una part s’ha perdut i la resta, tret de la Història general del Regne de Mallorca, que li encarregaren els jurats mallorquins, són inèdites. En contrast amb el vessant científic, d’esperit avançat, innovador i renaixentista, l’obra històrica de Binimelis carrega amb un fort llast medievalitzant. Fora d’aquests dos camps, destaquen dues obres inèdites dedicades a les dones, descobertes el 2005 per l’investigador Gabriel Ensenyat a l’Arxiu del Regne de Mallorca: De mulierum vitiis ac variis earum moribus (‘Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable’), tractat en llatí de caràcter misogin d’extensió d’una quarantena de fulls que l’autor redactà, segons sembla, mentre era a València al final del 1568, i Mulierum non vulgariter doctarum nomenclatura (‘Catàleg de dones especialment sàvies’), d’intenció aparentment contrària a l’anterior, però on remarca l’escassetat de dones excepcionals. Inscrites en la tradició misògina medieval, la versió catalana dels dos textos fou publicada l’any 2015.
Així mateix, projectà la construcció de les torres de defensa de sa Ràpita (1595) i de sa Mola de Tuent (1596). En aquest sentit, les Ordenances de les torres de fochs vigents fins a dates avançades del segle XIX eren inspirades en el text establert per Binimelis.
Obra historiogràfica
Com a historiador, Binimelis redactà tres obres, la més important de les quals fou la Història general del Regne de Mallorca. A banda d’aquesta obra, fonamental en la historiografia produïda als Països Catalans, escriví també Noticia histórica de las rentas y emolumentos de la Catedral de Valencia, fundación de sus canongías y prebendas y compilación de sus antiguos estatutos, que es troba manuscrita a la biblioteca de la Societat Econòmica de València, i Tratado de precedencia entre España y Francia, escrit a Roma per encàrrec de Joan de Zúñiga, coneguda perquè, a més, la inserí, una mica resumida, dins la Història de Mallorca. Com el seu títol indica, hi dirimeix la qüestió, freqüent en les polèmiques de l’època, sobre quines monarquies tenien uns orígens més remots, inclinant-se a favor de la monarquia hispànica.
Obra científica
En el vessant científic, destaca la contribució de Binimelis a la literatura mèdica. Els escrits que se n’han conservat són dos: l’un és la Medicorum nomenclatura per alphabetum ─contingut en un manuscrit, possiblement autògraf, dipositat a l’Arxiu del Regne de Mallorca─, relació en forma de diccionari de totes les obres mèdiques de la seva biblioteca, molt sovint acompanyades d’un breu comentari. L’altre és el De morbo gallico, del qual hi ha dos textos, l’un que es troba en l’esmentat manuscrit i l’altre, propietat del Dr. Bartomeu Darder Hevia, un manuscrit del final del segle XVI, possiblement també autògraf, de 24 fulls escrits per les dues cares. Escrit en llatí, conté al final tres folis en català en què s’expliquen els diversos remeis que poden aplicar-se als afectats per la sífilis. Aquest tractat sifilogràfic, el primer sobre la sífilis escrit a Mallorca, és dividit en tres parts que tracten, respectivament, pròpiament de la malaltia (contagi, símptomes i evolució), de la gonorrea, a la qual l’autor atribueix l’origen de la sífilis, i criteris terapèutics a partir de l’obra de Joan de Vigo. L’obra conté una descripció clínica dels estadis de la sífilis, ja descrits per autors anteriors, en els quals segurament es basà.
També es té constància que escriví un Tractat de com se han de curar les feridas y colps del cap y com se ha de pendre y estancar la sanch de ellas en les persones que no tingueren més malalties que les dites ferides, un Tractat de la herba que es diu Sanctae crucis o nicoriana, un De utilitate et nocumento coitus, així com diversos tractats més sobre la matèria, la majoria de títol desconegut. D’algunes d’aquestes obres perdudes se’n coneix el contingut, ja que els seus títols corresponen a capítols de la Història de Mallorca. Són els casos de Del temperamento propio de este Pais de Mallorca i del Tractat del temperament propi de la illa de Mallorca. En aquests escrits, Binimelis parteix de la relació entre ciència mèdica i geografia posada en relleu per la medicina clàssica recuperada pel món renaixentista. El seu pensament se situa dins del galenisme hipocràtic de l'època i anticipa aspectes de la geografia epidemiològica. Les doctrines ambientalistes que hi exposa enllacen amb els conceptes moderns d’higiene pública i ecologia sanitària, i presta una preocupació important al que avui s’anomenen malalties socials (com la tuberculosi, que la documentació de l’època testimonia amb força virulència a Mallorca). En conjunt, doncs, l’obra mèdica de Binimelis se circumscriu al corrent humanista de l’època. Les escasses referències a la seva obra en la historiografia mèdica i científica catalans han se ser atribuïdes a la pèrdua de la major part dels seus escrits i, dels conservats, a la forma exclusivament manuscrita.
Com molts metges del seu temps, Binimelis conreà les ciències matemàtiques, físiques i astronòmiques, de les quals se servia per a establir l’etiologia i aventurar el pronòstic de les malalties. De les obres que escriví en aquest àmbit, només hi ha constància de la seva existència del Tractatus matematicarum i de les obres de caràcter astronòmic Quaestio an sint plures Coeli in universo, Quod coelum sphericae sint figurae i el Calendarium juxta ordinem Breviarium Romanum pro tribus annis ab anno scilicet 1592 usque ad annum 1594. La relació amb els germans Vic i Manrique de Lara, Joan, bisbe de Mallorca (1573-1604) i Lluís, virrei del regne (1583-94), li permeté desenvolupar una intensa activitat científica de caràcter pràctic. Així, després del retorn a Mallorca, li fou encomanada la confecció d’una descripció topogràfica de Cabrera, que després amplià amb una altra de Menorca. L’èxit d’aquesta missió motivà que el virrei li encomanés un mapa descriptiu de Mallorca amb propòsits de defensa. Fou un cop realitzat aquest mapa que els jurats li sol·licitaren la redacció de la història de Mallorca. Feu també un plànol de Palma, que segurament fou aprofitat per Antoni Garau quan elaborà el seu el 1644. Finalment, també és autor de les obres perdudes Relació y modo que donà Aparicio de Subià per fer l’oli, de hon se declara més particularment que en altras, que ell habia donat de la manaera que lo dit oli se té de fer, corregit y més reduït a la forma del art (el manuscrit del qual fou propietat de J.M. Bover), i Tratado de los montes de la isla de Mallorca.
Bibliografia
Aguiló, T.: “¿Quién fue el primer Cronista del Reino de Mallorca?”, Museo Balear, tom V (1877), p. 1-9, 41-47. BSAL, XVI (1916), p. 177-223 [Dossier sobre Binimelis].
Contreras Mas, A. (1993): “Geografía y Medicina en el Renacimiento mallorquín: el historiador Joan Bautista Binimelis”, BSAL, 49, p. 451-484.
Duran, E. (1981): “Joan Binimelis i la guerra de les Germanies a Mallorca”, Randa, 12, p. 88-123.
Duran, E. (1993): “Joan Binimelis i la seva Història de Mallorca”, BSAL, 49, p. 485-496.
Ensenyat Pujol, G. (1993): “Quina acceptació tengué la Història del Regne de Mallorca de Joan Binimelis?”, BSAL, 49, p. 497-510. Joan Binimelis, historiador de Mallorca (1539-1616), catàleg de l’exposició sobre el IV centenari de la redacció de la “Història del present regne de Mallorca (1593-1993)”, Societat Arqueològica Lul·liana – Museu de Mallorca, Palma 1994.