Història general del Regne de Mallorca

Primera història de Mallorca, obra de Joan Binimelis.

Descripció bibliogràfica

L’original en llengua catalana fou escrit el 1593, i l’any 1601, que l’acabà, el mateix autor en feu una traducció al castellà, versions de les quals es conserven còpies posteriors. La còpia més antiga i més completa en català és la de Jordi Fortuny de Ruescas (1640-53), que es troba a la Biblioteca Municipal de Palma. Porta el títol de Varias coses tocants a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D. Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la granga las Primaveres de 1640, 1641 y 1642. Subjectes a la correctió de tots. Té un total de 606 folis en doble numeració i es troba en bon estat. Un segon manuscrit, del 1688, té unes característiques molt semblants i és a la Biblioteca Nacional de Madrid (BNM). Els altres fragments de la versió catalana coneguts són ja molt incomplets: un, també del segle XVII, és el manuscrit propietat de Pere Josep Serra i Cortada; una altra còpia, de principi del segle XVIII, es conserva també a la BNM, i encara una altra, del mateix segle, és a la biblioteca del marquès de Vivot. Pel que fa a les còpies castellanes, la més completa és la de Guillem Terrassa, també del XVIII, que és al fons de la biblioteca del comte d’Aiamans, a la biblioteca del monestir de Montserrat. Una altra còpia castellana del XVIII és al British Museum. Una versió molt abreujada, en dos volums i feta per Terrassa, és a la Biblioteca Municipal de Palma. D’altres fragments es troben a la BNM, sota el títol Noticias pertenecientes a la historia de Mallorca i Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adiacentes. Mossèn A.M. Alcover donà notícia també d’altres textos fragmentaris en castellà, un de la família Rosselló-Alemany i un altre de la família Quint-Safortesa. L’obra de Binimelis no fou impresa fins al segle XX: primer fou Alcover que en publicà fragments (1916) i després s’imprimí el conjunt de l’obra, però a partir de la versió castellana de Terrassa i en una edició molt defectuosa (1927).

Contingut i parts

Cronològicament l’obra abasta des de la creació del món fins al 1592 i consta de la història de l’illa fins a Felip III de Castella. Pretén tractar de tots els aspectes d’aquest territori i de la gent que hi habita ─per això la denominació de general─, encara que per a l’època antiga entronca amb les cròniques universals. Segueix com a model la crònica de València de Martí de Viciana, publicada quan Binimelis estudiava en aquesta ciutat, i es basa en fonts com les cròniques de Jaume I i Pere el Cerimoniós, les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell, la perduda General història de la Germania de Mallorca, etc., i també en documentació arxivística, sense preocupació per la proporció que prenia cada una de les parts. Dividida en set llibres estructurats en tres grans blocs, el primer comprèn una extensa crònica històrica de Mallorca des del diluvi fins a Felip II; el segon és dedicat a descriure l’Església, les institucions polítiques i la geografia humana i econòmica de l’illa, i el tercer bloc comprèn una sèrie de biografies de mallorquins il·lustres, una breu relació de la participació de Menorca en la guerra contra Joan II i una narració més extensa de la guerra de les Germanies a Mallorca.

Enfocament

Aquesta crònica històrica segueix la pauta historiogràfica renaixentista de donar una extensió inusitada a la història antiga fins a l’època romana, entroncant així la història local amb la història bíblica. La finalitat era demostrar que la població mallorquina era més antiga i, per tant, més prestigiosa que les altres, per contrarestar altres historiadors castellans o francesos. En aquest sentit, parla de l’estada a l’illa del mític personatge Túbal, considerat net de Noè, en un procés d’emulació habitual en les històries generals. Amb tot, l’esperit de l’obra s’allunya per complet de la historiografia humanista. Binimelis, d’una banda, accepta acríticament moltes de les faules medievals i entronca la història local només amb la tradició bíblica (el Gènesi en particular). I, de l’altra, manté un punt de vista negatiu sobre els clàssics i de rebuig de la cultura pagana de l’antiguitat i dels escriptors grecs, que celebraven, segons ell, els fets antics amb mentides. Tot plegat situa aquesta obra sota la influència de la tradició medieval i de l’esperit de la Contrareforma, i l’allunya dels paràmetres humanistes. Tot i així, a la mateixa obra hi ha tot un seguit d’observacions i comentaris de caràcter mèdic, etc., ben en sincronia amb el pensament humanista.

Les referències a Mallorca

La part més personal i interessant de tota l’obra és la que descriu l’illa. S’inicia amb la narració del repartiment de Mallorca entre els nous pobladors cristians després de la conquesta de Jaume I i la relació de les poblacions que sorgiren després. La descripció segueix un model d’informació sistemàtic per a tots els pobles: data de fundació, jurisdicció a la qual pertany, nombre de cases i evolució de la població, límits del terme, condicions de defensa i recomanacions per a millorar-la, recursos econòmics (agricultura, bestiar), subministrament d’aigua, nombre total d’habitants fent distinció entre els homes d’armes i la gent “inútil” (dones i criatures) i descripció detallada i històrica d’esglésies, santuaris i monestirs. Segueix la descripció del terme, de les pedreres importants i, sobretot, de la costa, amb indicació de les cales i els promontoris, possibilitat d’ancoratge de vaixells, torres de guaita, pous, descripció i mesures geomètriques de cada una de les cales i capacitats defensives per a fer front als corsaris.També és d’interès l’apartat corresponent a les Germanies, tot i que l’autor aplegà diverses fonts i les transcriví, quasi literalment, juxtaposant-les. Amb l’exposició dels fets perseguia una finalitat: defensar Mallorca de tota sospita de rebel·lió, donant la versió oficial de la postguerra i adoptant una posició antiagermanada.

Malgrat que l’obra és aliena a la temàtica renaixentista i conserva trets importants de caràcter medievalitzant i punts de vista impropis d’un pensador humanista, constitueix el més ambiciós dels primers intents de confegir una història de l’illa. Aquest caràcter pioner s’evidencia en la influència sobre l’obra d’historiadors posteriors com ara Joan Dameto (1632), Vicenç Mut (1650) i Jeroni Alemany (1723).