Fill de Josep Maria Boix i Raspall i germà del sociòleg Emili M. Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix. Fou director literari de l’editorial Vergara. La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó. És autor d’Angle (1935), Soledat abrupta (1937), Felicitat (1944) i Copaltes i mirinyacs (1946). També publicà El suplicant, la deu i l’esma (1972, premi Carles Riba 1971) i Presoner de la boira (1978, premi López-Picó 1976). Col·laborà a la secció literària del diari El Matí. És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de John Milton (1950). Fou fill seu el músic i cantant Xesco Boix.
Josep M. Boix i Selva
© Fototeca.cat
Poeta i traductor.