El 1545 abandonà l’orde carmelità i passà a Ginebra amb Calví (1550). La seva doctrina sobre la predestinació, contrària a la de Calví, fou la causa del seu exili a França (1553) i del seu pas al partit antireformador. Escriví biografies polèmiques de Calví i de Théodore de Bèze.