i Lucia Bosè | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lucia Bosè

Lucia Borloni
Cinematografia
Lucia Borloni
cinematografia cin
Nom amb el qual fou coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Lucia Borloni.
Milà, 28 de gener de 1931 — Madrid, 23 de març de 2020

El 1947 guanyà el concurs Miss Italia. Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi, de Giuseppe de Santis i Cronaca di un amore, de Michelangelo Antonioni. Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres Parigi è sempre Parigi (1954), de Luciano Emmer; Roma ore 11 (1952), de Giuseppe de Santis; La signora senza camelie, d’Antonioni (1953); Gli sbandati (1955), de Francesco Maselli; Sotto il segno dello scorpione (1969), de Paolo i Vittorio Taviani; Satyricon (1969), de Federico Fellini; Metello (1970), de Mauro Bolognini; La colonna infame (1972), de Nelo Risi; L’ospite (1971), de Liliana Cavani; Cronaca di una morte annunciata (1987), de Francesco Rosi; L’avaro (1990), de Tonino Cervi; Volevo i pantaloni (1990), de Maurizio Ponzi, i One More Time (2013), de Pablo Benedetti i David Sordella. Casada amb el torero Luis Miguel Dominguín (1955-67), el 1955 inicià una notable trajectòria artística a l’Estat espanyol com a coprotagonista de Muerte de un ciclista, d’Antonio Bardem, que continuà amb Nocturn 29 (1968), de Pere Portabella; Del amor y otras soledades (1969), de Basilio Martín Patino; Un hivern a Mallorca (1969), de Jaume Camino; La casa de las palomas (1972), de Claudio Guerín; Manchas de sangre en un coche nuevo (1975), d’Antonio Mercero; Brumal (1988), de Cristina Andreu; Los viajes escolares (1976), de Jaime Chávarri, i El niño de la luna (1988), d’Agustí Villaronga. Actuà també en el cinema francès: Cela s’appelle l’aurore (1956), de Luis Buñuel; Le testament d’Orphée ou ne me demandez pas pourquoi (1960), de Jean Cocteau, i Nathalie Granger (1972), de Marguerite Duras. Interpretà també sèries de televisió, com ara La señora García se confiesa (1976-77), per la qual rebé un premi TP a la millor actriu, i La certosa di Parma (1982). Mare del cantant i actor Miguel Bosé.

Data de revisió: 
2020-03-23

Llegir més...