Llicenciat en ciències historicofilosòfiques per la Universitat de Coïmbra, on exercí la docència, fou també director general de la Secretaria d’Estat de la Comunicació Social i membre assessor de la Fundació Calouste Gulbenkian. A partir del 1946 edità la revista Vértice, portaveu del moviment neorealista. Inscrit en aquesta tendència, sobresortí en la narrativa breu, i ja en el seu primer recull, Nevoeiro (1944), subratlla els condicionats de les circumstàncies geogràfiques i socials dels personatges. En el mateix gènere, és autor de Serranos (1948), Quatro reis (1957), Corpo ausente (1961) i Viagem incompleta (1963). Publicà també novel·les (Mariana, 1957; Vale de Crugens, 1958; O cerco, 1959; Espólio intacto, 1996), teatre (O pedido, 1949; A ponte sobre a vida, 1965), cròniques (As ideias e a vida, 1965; As rosas e a pedra, 1995) i assaig (Camilo e o Realismo, 1957; Momentos doutrinais, 1997).